Un dels vicis pels quals se’ns enganxa més als catalans quan parlem anglès, i amb això ens assemblem als castellans, és la mala pronunciació de les paraules que comencen amb essa davant de consonant.
La idea és fer precisament això: començar amb una essa. Però nosaltres no podem evitar posar-hi una e abans i allargar la paraula una síl·laba pel cap, cosa que ens delata immediatament.
L’exemple típic és quan un diu frases com “I speak espanish”. “Spanish” és una paraula de dues síl·labes, no de tres.
Una forma per ajudar-se a pronunciar-ho bé és separar una mica la s: “s-panish”, per exemple. Comenceu fent una essa sola i després digueu la resta de la paraula. O fins i tot ajunteu la essa al final de la paraula anterior: “I speaks panish”. Sona molt més acurat.
___
Apunt pensat i escrit per Salvador Macip.
.
3 comentaris:
Molt cert, jo com a commuter, sento cada dia l'anunci del tren i sona a necstexon "next station"
Ok, but I'm catalan :-)
Classic!
Publica un comentari a l'entrada