Accentuant la diferència

Per molt que hagis estudiat anglès en la teva vida, la prova de foc és haver de sobreviure sense ajuda en un país anglosaxó.
Això no és cap secret: hi ha un grapat d’empreses catalanes que organitzen estades a Anglaterra els estius per a què els nanos aprenguin a defensar-se en el món real. Jo ho vaig fer-ho tres anys seguits durant la meva adolescència i realment vaig notar que la fluïdesa millorava notablement amb cada viatge.
Pensava, doncs, que m’estava preparant de la millor manera per quan arribés el moment d’usar tot el que havia après. Però les coses no són tan fàcils...

A finals del segle XX, amb totes aquestes “hores de vol” sota el braç, el títol de Proficiency i moltes sessions als cinemes Icària de Barcelona veient pel·lícules en versió original, vaig aterrar a Nova York disposat a passar-hi una temporada.

No hi ha res que et prepari per la barreja d’accents que et trobes a Manhattan. Si hi heu anat de vacances sabreu què vull dir. Un dels problemes és que a casa nostra ens acostumem a l’anglès britànic i això no és gaire útil per espavilar-se a l’altra banda de l’oceà. El repertori d’accents dels americans és ben diferent però, almenys a mi m’ho sembla, més fàcil de seguir que el cockney o l’escocès, per posar un parell d’exemples britànics extrems.
El que passa és que Nova York és un dels centres d’immigració més importants del planeta, i l’anglès que sens al carrer està internacionalitzat. Cadascú que el parla li imprimeix la música pròpia de la llengua materna, per molt que s’esforci a copiar la cadència dels nadius. Això dificulta bastant les coses.

Una cosa que limita la qualitat de l’anglès com a segona llengua és el repertori de fonemes que aprenem de petits. Per exemple, els catalans tenim fama de parlar un anglès més clar que els castellanoparlants. Això segurament és degut al fet de tenir alguns sons més en la nostra llengua, com en el cas de les vocals (vuit en els dialectes orientals, contra les cinc del castellà, cosa que ens acosta més a les 12 de l’anglès estàndard), o la jota i la ix típiques catalanes (que sonen com la jota i el “sh” anglesos).

Les vocals són precisament un dels trets que més defineixen els dialectes anglesos (com es comentava aquí ) i és una de les coses que podeu treballar per a què el vostre anglès soni millor.

Només haureu d’escollir en quin dialecte voleu parlar!
___

Apunt pensat i escrit per Salvador Macip.

.