Després de la magnífica experiència de l'INstiWeek, aquest mes tornem a tenir la col·laboració desinteressada d'una "guest star" de gran qualitat.
És un honor per mi que la Neus Lorenzo hagi acceptat la meva invitació i que agafi el relleu de la Rosa, la Georgina, en Salvador, la Mar i l'Anna per fer miLLoringlix una mica més gran.
Espero que gaudiu tan com jo de les seves explicacions!
La Neus ha pensat i escrit les nanolliçons que es publicaran el proper dimarts dia 16 i dijous dia 18 així com també el Dissabtes a-pun (intended) del dia 20.
Aquí us deixo l'autobiografia que li vaig demanar perquè la conegueu millor:
"Em dic Neus Lorenzo Galés (@NewsNeus al Twitter) , i actualment gestiono programes d’impuls al plurilingüisme de l’alumnat, com a Cap de Serveis de Llengües del Departament d’Educació.
Em vaig passar els primers deu anys de la meva carrera professional donant classes de català i castellà. Intentava convèncer l’alumnat de que calia estudiar i conèixer millor la llengua que parlàvem, perquè sempre la podien millorar encara que pensessin que ja la coneixien prou.
Després vaig passar deu anys més donant classes d’anglès. Intentava convèncer l’alumnat de que calia de parlar i utilitzar la llengua que estudiàvem, perquè sempre hi havia alguna cosa que podien expressar encara que pensessin que no en sabien prou.
Des de ben petita he barrejat llengües en el joc, els estudis i la vida social, com quasi tots els habitants de Catalunya: el català i el castellà a casa i a l’escola... l’anglès i el francès en els anys acadèmics de l’adolescència...
Lamentablement, els vuit anys de llatí i els quatre de grec que vaig cursar amb metodologia memorística no van servir per a que pogués comunicar-me en cap de les dues llengües: aquesta reflexió ha marcat la meva manera d’enfocar la necessitat del canvi en l’ensenyament i aprenentatge de les llengües.
Aprendre a parlar un idioma és una tasca que requereix dedicació i temps... però qualsevol infant ho fa en els primers tres anys de vida, sense quasi adonar-se’n. Us heu parat a pensar per què?
Segurament, estar rodejat de persones que ens parlen amb afecte i dedicació és un bon estímul per aprendre. Conviure, jugar, investigar, intercanviar opinions, expressar desitjos, conversar, equivocar-se, provar de nou sense por al ridícul, són estratègies que ajuden als infants a aprendre una llengua.
Crear aquest clima de convivència i complicitat compartida és essencial per a qualsevol aprenentatge: la comunitat de miLLoringlix ho sap molt bé!
Col·laborar amb ells i sentir-me part de la seva gran família és un honor i una satisfacció personal.
Uniu-vos hi vosaltres també!"
__
Moltes gràcies Neus!
i vosaltres els lectors i lectores, no us perdeu les nanolliçons d'aquesta propera setmana!
Salut
1 comentari:
Benvinguda!
Publica un comentari a l'entrada