1) No coneixia la variant "arestes". Sóc un gran defensor de la nostra llengua i de totes les seves varietats dialectals però a miLLoringlix acostumo a fer servir per norma, la variant Central. Dit això, aprecio la teva aportació.
2) He mirat "assumpte" al diccionari i diu que prové del llatí "assumptus". No se d'on has tret que és un castellanisme dels grossos. En cas que fos així, per mi no tindria ni la més mínima importància sempre i quan la paraula estigui acceptada per Pompeu Fabra. Jo no sóc filòleg i per això no tinc criteri en aquest àmbit. És per aquesta raó que accepto i respecto el Diccionari de la Llengua Catalana. No tinc ni idea de qui ets tu però pel que veig, se suposa que t'hauria de fer cas. Et diré una cosa molt senzilla, si mai els teus postulats són acceptats oficialment, jo seré el primer de seguir-los tal i com ara estic seguint els de Fabra. Ara per ara, la teva frase última per mi, no és res més que una "bajanada" escrita per algú que signa com "Anònim". Vinga va! Jo sí signo Carles Roca i Font.
Sóc filòleg, però això no és garantia de res. Com tothom, faig faltes d'ortografies, dic expressions com "buenu", "val" o "pájaru". Per tant, fins i tot els filòlegs poden equivocar-se. Però els llibres de consulta no s'equivoquen i sempre que tinc algun dubte els consulto. I el que diuen va a missa per a mi!
Dit això, i per "arrojar" una mica de llum a l'assumpte (mai millor dit!), us deixo la prova definitiva que demostra que el terme "assumpte" és correctíssim en català. I és que l'Alcover-Moll no falla mai!!!
5 comentaris:
També en diem "arestes" com en francès (aretes).
PS: "Assumpte" és un castellanisme dels grossos, passat per malla per en Fabra i co. En direm "afer, tema, subjecte"
Hola Anònim,
M'explicaré:
1) No coneixia la variant "arestes". Sóc un gran defensor de la nostra llengua i de totes les seves varietats dialectals però a miLLoringlix acostumo a fer servir per norma, la variant Central. Dit això, aprecio la teva aportació.
2) He mirat "assumpte" al diccionari i diu que prové del llatí "assumptus". No se d'on has tret que és un castellanisme dels grossos. En cas que fos així, per mi no tindria ni la més mínima importància sempre i quan la paraula estigui acceptada per Pompeu Fabra. Jo no sóc filòleg i per això no tinc criteri en aquest àmbit. És per aquesta raó que accepto i respecto el Diccionari de la Llengua Catalana. No tinc ni idea de qui ets tu però pel que veig, se suposa que t'hauria de fer cas. Et diré una cosa molt senzilla, si mai els teus postulats són acceptats oficialment, jo seré el primer de seguir-los tal i com ara estic seguint els de Fabra.
Ara per ara, la teva frase última per mi, no és res més que una "bajanada" escrita per algú que signa com "Anònim". Vinga va!
Jo sí signo
Carles Roca i Font.
de fet a l'esquelet no hi trobem sinó ossos... i a d'altres llocs també :P
Salut!
Què tal?
Sóc filòleg, però això no és garantia de res. Com tothom, faig faltes d'ortografies, dic expressions com "buenu", "val" o "pájaru". Per tant, fins i tot els filòlegs poden equivocar-se. Però els llibres de consulta no s'equivoquen i sempre que tinc algun dubte els consulto. I el que diuen va a missa per a mi!
Dit això, i per "arrojar" una mica de llum a l'assumpte (mai millor dit!), us deixo la prova definitiva que demostra que el terme "assumpte" és correctíssim en català. I és que l'Alcover-Moll no falla mai!!!
http://content.screencast.com/users/jmab76/folders/Default/media/b9050b73-71b2-417f-be9e-6fa4839c92f5/DCVB_-_Assumpte.png
Ànims, Carles. Jo sé que hi poses de la teva part per fer un bon ús de la llengua catalana! Espero haver servit d'ajuda.
Fins aviat!
Moltes gràcies Josep Miquel!
Realment una insumissió al DIEC és la última cosa que necessita ara el català.
Publica un comentari a l'entrada