Un dels trets fonètics més distintius de l'anglès americà vers el britànic és la pronunciació de les "t" que no comencen paraules.
Els britànics les acostumen a pronunciar com nosaltres i els americans més semblants a una "d".
Un exemple és el nom "Peter".
Amb anglès britànic es pronuncia "piter" i en americà seria més o menys "pider".
Per "water" la diferència s'accentua ja que alguns americans no la pronuncien com "uoder" sinó com "uorer"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada