Fixem-nos amb els francesos, ells no obren tant la boca quan parlen i en broma diem que fan cara de peix.
Hi ha sons d'altres idiomes que ens són difícils de pronunciar i hi ha parlants d'altres idiomes que tenen dificultats amb alguns sons del català.
Per exemple, una gran part dels espanyols té problemes per pronunciar bé la "ll" o la "j" com nosaltres. Els anglesos, també tenen problemes amb la "ll" i sobretot amb la "rr".
A on vull anar a parar amb això? doncs senzill, que no podem parlar l'anglès amb la mateixa actitud fonètica que quan ho fem amb la nostra llengua!
Us proposo un petit exercici;
Imaginem-vos que sou anglòfons. Poseu-vos davant del mirall i parleu en català amb accent anglès. Digueu "la carretera és plena de rocs", els noms dels dies de la setmana i dels mesos.Heu canviat la cara i la posició de la boca (si ho heu fet bé!)
Memoritzeu aquesta posició per quan parleu anglès!
5 comentaris:
Tinc entès que el tema dels accents es deu a que els humans aprenem els sons entre els primers sis mesos i un any de vida. El "parlar" dels nadons resulta ser la manera inconscient de com aprenem a "configurar" la boca per a imitar el sons que sentim.
Tots els sons que aprenem a posteriori els aprenem de forma conscient i per tant cada cop que pronunciem un so adquirit, si ho volem fer bé, ho hem de fer parant-hi molta atenció, sinó ho fem amb el so natiu aproximat. En català per exemple, els nostres avis monolingües no coneixien el so "J" castellà i el canviaven per el so "K" que és el que tenim més proper; i així deien, en "Kosé" (José), "karakillo" (carajillo), etc.
I per això és tant difícil de dissimular els accents i fins i tot la impossibilitat de que aquests desapareguin.
Actualment estic estudiant xinès, i realment arribem a fer autèntiques ganyotes per aconseguir algunes pronunciacions :)
Molt encertada l'entrada del blog!
Amb la feina que tinc amb configurar una simple impresora, com vols que em configuri la boca ara? :D
A Accídia
Gràcies una vegada més per una grandíssima explicació!
A BarcelonaMade
Uf jo amb el xinès no m'hi atreveixo. Massa complicat i massa ganyotes ;-) molta sort!
A anònim
XD
en francès es diu que els francesos del Nord del riu Leira (que parlen francès de sempre, i el seu dialecte de l'Illa de França n'és l'estàndard) parlen amb la boca "en cul de poule" ('en cul de gallina')
Publica un comentari a l'entrada